Alfarràs

Letra

Baixa l’aigua, baixa lenta,
des de sempre, nit i dia,
porta el nom dels que van ser-hi,
porta el nom dels que vindran.

Abans que hi hagués carrers
ja corria la séquia,
ja girava aquell molí,
ja creixia aquí la terra.

Pinyana venia cantant
entre marges i sembrats,
i la Noguera marcava
la frontera i el nostre pas.

Han passat reis i guerres,
han canviat els temps i els noms,
però l’aigua encara recorda
cada pedra d’aquest lloc.

I si preguntes d’on venim,
mira els camps quan cau el sol,
mira el pont, mira la séquia,
mira la gent que aixeca el poble.

Som fills de l’aigua,
som fills d’aquesta terra,
del préssec dolç a l’estiu,
del fred que porta l’hivern.

Som Alfarràs,
som Andaní i som memòria,
som la gent que queda dreta
quan bufa fort la història.

Alfarràs, Alfarràs,
que soni fort fins més enllà,
si un dia marxes lluny de casa,
aquest poble et seguirà.

La mateixa aigua que un dia
va moldre el blat del molí,
va fer córrer les filatures
i va encendre un nou matí.

La de dalt i la de baix,
les sirenes i els telers,
mans de dones, mans de poble,
hores llargues, jorns sencers.

I quan sonava la campana,
mig Alfarràs es posava en peu,
cada fil guardava un nom,
cada fàbrica, una veu.

Ara callen aquells murs,
però si escoltes amb el cor
encara hi viuen les passes
dels que hi van deixar l’esforç.

Som fills de l’aigua,
som fills d’aquesta terra,
del préssec dolç a l’estiu,
del fred que porta l’hivern.

Som Alfarràs,
som Andaní i som memòria,
som la gent que queda dreta
quan bufa fort la història.

Alfarràs, Alfarràs,
que soni fort fins més enllà,
si un dia marxes lluny de casa,
aquest poble et seguirà.

I el pont vell guarda ferides,
pedres que saben callar,
però un poble no és el que perd:
és tot allò que torna a aixecar.

Des d’Andaní fins al Pol,
de Pinyana fins al riu,
quasi nou segles dient-nos
que aquest poble encara és viu.

Som fills de l’aigua,
som fills d’aquesta terra,
del préssec dolç a l’estiu,
del fred que porta l’hivern.

Som Alfarràs,
som Andaní i som memòria,
som la gent que queda dreta
quan bufa fort la història.

Alfarràs, Alfarràs,
del vell molí fins al camp,
la mateixa aigua que ens va fer
encara ens corre per les mans.

Alfarràs, Alfarràs,
que soni fort fins més enllà,
si algun dia marxes lluny de casa,
sabràs sempre on tornar.

Baixa l’aigua per Pinyana,
la Noguera segueix el seu camí.
Canvien els anys, canvia la vida…

però casa sempre és aquí.