Andaní

Letra

Hi havia un poble dins del poble,
i un món sencer dins d’un carrer,
al Camí de les Bruixes, al vespre,
sempre quedava alguna cosa per fer.

A les Escoles, dins d’una aula,
tots els cursos, grans i petits,
els grans aprenien dels llibres,
els petits apreníem dels grans.

«A les Geseres no hi aneu!»,
deien les mares i padrines,
i nosaltres hi anàvem igual,
que així començava la vida.

Són els meus records,
un estiu que encara no s’acaba,
els banys a la secla per Festa Major,
les portes obertes de cada casa.

Són els meus records,
els peus al Complidor de nit,
«que l’aigua va bé per la circulació»,
i nosaltres rient pel camí.

Berenàvem a la vora del riu,
amb la família i quatre amics,
tornàvem pel Camí de l’Horta
quan la lluna ens feia de fanal.

I la Santeta, dins la caixa,
anava de porta en porta,
dos dies dormint a cada casa,
com una veïna més del poble.

Els padrins preparaven la festa,
nosaltres només volíem ballar,
sense saber que fer-se gran
era aprendre a mirar cap enrere.

Són els meus records,
la Festa d’Hivern, la Festa Major,
les Geseres, la secla, el Safareig,
tantes veus que encara sento a prop.

Són els meus records,
i no els canviaria per res:
pots marxar d’Andaní,
però Andaní no marxa mai de tu.