Móra d'Ebre

Letra

Baixa l’Ebre, baixa lent,
però esta nit no baixa ningú,
que si Móra encén la festa
ja sabem com acaba això.

Ei!
Morencs!
Que soni fort!

He quedat al pont de Móra
quan ja cau l’últim sol,
l’Aubadera fa de mirall
i el castell vigila el món.

Per Sant Jeroni corre l’aire,
la Picossa diu que sí,
i una barca talla l’aigua
com si sabés on hem d’anar esta nit.

Passo per la Rosa,
algú ja ha anat a Fucho,
un diu “només una estona”,
i això aquí no s’ho creu ningú.

Perquè quan arriba agost
i la calor crema les hores,
hi ha una cosa que tots sabem
encara que ningú la diga fora.

Móra, Móra, gent traïdora,
dius “me’n vaig”
i encara et trobo aquí a deshora.

Móra, Móra, vora de l’Ebre,
una clotxa, quatre amics
i ja no hi ha qui ens frene.

Móra, Móra, que sonen els focs,
del pont fins al Nàutic
avui ballem tots.

I si demà pregunten
què ha passat per aquí,
direm:
“Res, coses de Móra”,
i tornarem a sortir.

Joan passa amb el patinet
com si fos l’amo del carrer,
Rosita sap totes les coses
abans que passin també.

Fucho porta alguna història,
Dudu arriba sense avisar,
Bombero diu “jo no m’hi quedo”
i a les tres encara està al bar.

La gent de mora la nova Saluda,
algú crida des del Freeman,
i entre riures i promeses
ningú sap ben bé quina hora és.

I la Festa Major rebenta
quan la plaça perd la por,
les muletes van pel riu
i nosaltres pel carrer Major.

Móra, Móra, gent traïdora,
dius “me’n vaig”
i encara et trobo aquí a deshora.

Móra, Móra, vora de l’Ebre,
una clotxa, quatre amics
i ja no hi ha qui ens frene.

Móra, Móra, que sonen els focs,
del pont fins al Nàutic
avui ballem tots.

I si demà pregunten
què ha passat per aquí,
direm:
“Res, coses de Móra”,
i tornarem a sortir.

Un galatxo!
Un fardatxo!

Agrana amb la granera
que algú ha tornat a vessar el got!

No em calsigues lo peu!

Qui ha demanat
un plat de bajoques?

I l’home més fort de la Ribera?
Que vingui,
que avui li toca aguantar-nos a natros!

I n’hi ha que marxen lluny
per estudiar, treballar, fer vida,
però quan veuen l’Ebre de nou
alguna cosa se’ls activa.

Perquè pots canviar de casa,
de ciutat, de feina o d’amor,
però hi ha llocs que no s’abandonen:
te’ls emportes dintre el cor.

Móra, Móra, gent traïdora,
que sempre ens roba
una última hora.

Móra, Móra, vora de l’Ebre,
si vas néixer aquí
ja saps que això no es perd mai.

Móra, Móra,
que encenguin els focs,
que balli Sant Jeroni,
que tremoli el pont.

Des de l’Aubadera
fins a l’últim carrer,
si algú pregunta d’on som…

Som de Móra d’Ebre!

I demà?

Demà ja agranarem.

Amb la granera.